Back Propaganda Due Danish Propaganda Due German Propaganda Due Greek Propaganda Due English Propaganda Due Esperanto Propaganda Due Spanish P2 Finnish Propaganda Due French Propaganda Due Croatian P2 Hungarian
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | P2 |
| Tipus | lògia maçònica |
| Història | |
| Creació | 1877 |
| Data de dissolució o abolició | 1982 , Causat per: Legge Anselmi (it)  |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Licio Gelli (1970–1984) |
| Part de | Grand Orient of Italy (en) |
Propaganda Due («Propaganda Dues» en italià), més coneguda per la sigla P2, va ser una lògia maçònica italiana que va estar en actiu entre el 1877 i el 1976, i que va perdre el seu reconeixement aquell any per part del Grande Oriente d'Italia (it).
Es va fer cèlebre per esdevenir l'organització clandestina que va provocar el major escàndol de la història de la República Italiana: la P2 va sortir a la llum pública amb les declaracions del mafiós Michele Sindona durant l'escàndol del Banc Ambrosià, on l'Institut per a les Obres de Religió i la ciutat de Milà tenien interessos econòmics. Entre 1965 i 1981 va condicionar el procés polític italià mitjançant la inclusió de persones de confiança de la P2 en àmbits com la Magistratura, el Parlament, les Forces Armades i la Premsa.
Licio Gelli començaria a presidir la lògia a partir de 1972, quan va ser elevat al grau de gran mestre.[1][2]
Fora d'Itàlia, la P2 va tenir activitats a l'Uruguai, el Brasil i principalment a l'Argentina. Alguns dels seus membres de l'Argentina van ser el peronista Raúl Alberto Lastiri, secretari privat del director general de radiodifusió durant el govern de facto del general Edelmiro Farrell; després secretari de l'administrador nacional de Correus i Telègrafs; després, del ministre de Comunicacions durant el primer i el segon govern de Perón i després president interí el 1973 entre Cámpora i Perón; Emilio Massera, nomenat comandant general de l'Armada pel president Perón el 1973 i posteriorment part de la junta militar de Jorge Rafael Videla de 1976 a 1978; José López Rega, ministre de Benestar Social des de 1973 a 1976 durant la tercera presidència de Perón i cofundador al costat d'aquest de l'Aliança Anticomunista Argentina (Triple A); i finalment el repressor Guillermo Suárez Mason.[3][4][5]
- ↑ Chi era Licio Gelli e che cos’era la P2 / Diario LA STAMPA 16/12/2015
- ↑ Ordaz, Pablo «Licio Gelli, el dueño de los secretos más oscuros de Italia». El País, 18-12-2015 [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ Efemérides Ejercito Argentino Arxivat 2013-11-13 a Wayback Machine. www.ara.mil.ar
- ↑ «La represión en perspectiva transnacional: las supuestas relaciones de la Triple A». Anuario del Instituto de Estudios Histórico-Sociales Facultad de Ciencias Humanas 32 (2). Universidad Nacional del Centro, Tandil, Argentina. 2017, 2017. [Consulta: 14 setembre 2018].
- ↑ En el mismo barco, Página 12, 15 de diciembre de 1998.